La influència de llengües addicionals anteriors és observable en ortografia […] L’estudi del component ortogràfic no pot defugir l’estudi de la percepció […] Allò audible no és necessàriament allò perceptible […] Es pot donar transferència d’una llengua addicional a una llengua addicional anterior […] En morfologia nominal, quan es dona moció de gènere, s’haurien d’oferir primer les variants femenines, que presenten les consonants subjacents (fonològiques) […] Es proposa un ensenyament de tipus cognitiu, visual, de les regles d’ortografia [del català] sense relacionar-les necessàriament amb el component fonològic (sol ser quarta o cinquena llengua addicional).
*
Joan LLINÀS SUAU, doctor en filologia (Universitat de Bucarest), filòleg de català (Universitat de les Illes Balears, The University of Sheffield) amb màster en didàctica de llengües addicionals. Entre 1998 i 2017, lector estranger de català a la Universitat de Bucarest i, fins ara, ensenyant català a Romania (Universitat de Bucarest, Universitat de Pitești). Organitzador del grau de filologia catalana (2005) a la Universitat de Bucarest, on imparteix les assignatures de lingüística (fonologia, morfologia, sintaxi, etc.) del català com a llengua addicional. Responsable allà mateix del mòdul de didàctica del català com a llengua addicional (únic fora del domini lingüístic). Interessos: fonologia, semàntica cognitiva, adquisició del llenguatge, sociolingüística, didàctica, edició de textos i ètica. Ha impartit tallers i seminaris de formació de professors a Moldàvia (República), Romania i pel domini català. Implicat en diverses manifestacions culturals. Traductor respectuós de literatura.
Recenzii
Nu există recenzii până acum.